22 ene 2009

L`hombri qu`ensimentaba árbulis... de Jean Giono

Esti relate de Jean Giono es un cuentu parcial, una paraula jermosa que traduji va pa decinuevi años. Es mu corrutu, peru merez una alendáa pa leelo.

Si unu quier aprender cualidáes rialmenti descecionalis nel carauter d`un ser humanu, tién de tener el tiempu u la oportunidá d`oservar el su comportamientu al treviés de dellos años. Si esi comportamientu no es cubiciosu, si está atotogáu por una dablura ensín lintis, si es tan nitiu que no hai sinciu d`arrecompensa, y a más que mas, dejó una esclave visibli ena tierra, entós no hai dulda pusibli.

Jaz cuarenta años, jici una larga cambalúa al treviés de montañas talmenti descorrutas pal turismu, trevesando l´antigua región ondi los Alpes francesis entran ena Provenza. Cuandu enceté`l mi viaji por aquel lugar, tóo era estiel y ensín color, y la única cosa que medraba era l`espliegu munchinu.

Cuandu m`averaba al puntu mas altu del mi viaji, y trés cambalear duranti tres días, m`atopé nel meyu d`una desolación asoluta y acampé juntanu al casar d`un pueblu abandonáu. Bíame quedáu ensín augua l`anterior día, y en tóa manera, atanguaba alcontrar daque d`ello. Aquella colla de casas, onqui arrucháas comu una tastana de griespas, amostraba qu`una vegáa hebo allí un pozu u una juenti. Bíala, caru que sí, peru estaba ensucha. Las cincu u seis casas ensín tejáu, esborregáas pol viento y la chuvia, la capilluca col su campanariu estorregándose, estaban allí, n`aparencia comu nun pueblu con vida, peru ésta bía desaparecíu.

Era un día del mes de práos preciosu, latagudu y soleáu, peru sobri aquella tierra desasubiáu, el vientu sullaba, altu nel cielu, con una ferocidá ensoportabli. Rutaba sobri los caláveris de las casas al simen d`un lión interrumpíu ena su cumía… Tinía de cambear el mi campamentu.
Trés cincu horas de tresechu, tovía no alcontré augua y no desistía siñal denguna que m`apurriera asperanzas d`atopalo. En tol alredor reinaban la mesma seca, el mesmu rozu. Paeciome ver allá lantón una escafa negra pináa, que paecía`l cojorcu d`un árbol en sólidu. Encontóo, dirigime cancia él. Era un pastor. Trenta güejas estaban midiando alredor d`él sobri la tierra alampanti.

Sigui...

No hay comentarios: