5 ene 2009

L`alcordanza d`El Cairu

(…) Cuegí “l`autobús del desiertu” pa tresladame a El Cairu y alcanzo la jonda impresión qu`hézome, depués de cruciar l`ataláa sinfinitú del desiertu líbicu, allegar a las daoras tierras del delta. Es una diferiencia cuasi brutal, ensín transicionis, que se produz tan luegu comu`l viajeru tién la visual de las enmensas pirámides de Guiza (Gizeh). Dicir agora qu`Egiptu es el dáu del Nilu no es ya dengún aprendimientu. Juelo cuandu díjolo Herodoto, dando las esclaves del miragru de la fecundación del gran desiertu pol padri ríu. Quizáes sedríemos pa dicir qu`un don del Nilu es tola nuestra cevilización, si es verdá la teoría singún la cual jue la rebielga de la llenas del valle`l Nilu lo qu`hezo arreflesionar por primer vegáa al hombri antigu atentu la posibilidá de la prática agrícola. La grana caía ena tierra, la nuéa llena hicíala armuellar y respingar y, col pasu las generacionis, los pueblos cojechaoris del valle diérense cuenta de l`arrelación causal enti estos socedíos. El domiñu del gran ríu jué, entós, l`origin del poder, y el viajeru verá que los faraonis hicíanse arrepresentar siempri enos murumentos cona llave`l Nilu ena manu.

Luis Carandell

Viajis al boréu


No hay comentarios: