8 ago 2009

Del dar

Entós un hombri ricu dijo: "Párlamos del dar". Y él retrucó:

"Vos, dais, peru áinas es náa cuandu sólu dais de las vuestras ricuras. Peru si vos dais a vos mesmos es cuandu rialmenti estaríis dando, porque, ¿hai mayor tresoru? ¿qué son las ricuras namás que cosas qu`atropais y arrecadais por miéu a atangualas el día de mañana? Y el mañana ¿qué apurrirá`l mañana al perru precavíu que sotierra un güesu nel sable enalcesible del desiertu pa siguir a los pelegrinos cancia la Ciudá Santa?

Y, ¿qué es el miéu a atanguar, sino la necesidá mesma? ¿Bríeis sintíu pánicu a la sede, a esa sede sinfinita, si`l vuestru pozu estuviera combláu?

Hai quienis dan un pizcatu de lo muchu que tienin y cuandu dan quierin que se les agradeza, peru col su escuru anjéu jacin qu`el su dáu sea endinu.

Y tamién están los quienis pocu tienin y lo dan tóo. Éstos son los quienis crein ena vida, ena dablura de la vida, y las sus juchas enjamás estarán varcías." (...)


Gibrán Khalil Gibrán
El profeta

2 comentarios:

Diana. dijo...

Cómo me gusta Khalil Gibran, mi preferido "El Loco"

salu2

Gandra dijo...

Interesanti, tamién, la su biografía.

Un candial saludu